Camí i catedral de Santiago de Compostela

Aquesta setmana no ens mourem de Santiago de Compostela de l’edifici més conegut: la catedral.

En aquesta catedral hi ha les despulles de l’apòstol  decapitat a Jerusalem.   Sabíeu que el nom hebreu de Santiago és Jacob? Aleshores, perquè Santiago? Curiós oi ? De fet , la traducció de Jacob en diferents llengües han donat peu a  noms tant diferents com Diego , Tiago, Yago, Xacobe i Santiago entre d’altres.

I és que es creu que els apòstols Santiago i Joan eren cosins de Jesús. Santiago fou el primer martiritzat, concretament decapitat . El cap es va quedar a Jerusalem i el cos va ser transportat fins a la península. El perquè del lloc , us ho explico a la pàgina del Facebook.

Des d’aquí  no entrarem encara no entrarem a la catedral. Primer admirarem les places i les façanes.

Sempre hi ha hagut tres entrades, encara que antigament els peregrins entraven per l’entrada del nord ( del paradís ) i sortien per la sud ( plateries, relacionat amb els tallers de plata ).

Les façanes de la catedral són d’estils diferents : la de plateries és romànica, la de l’oest i de l’est  barroques i la del nord neoclàssica.

No crec que faci falta fer cap comenari...

Façana oest:  Obradoiro.

Acosteu-vos-hi i admireu la façana. Obradoiro en gallec vol dir picapedrer. Es va tardar 100 anys a fer aquesta façana. És espectacular ! Abans hi havia dues torres romàniques  i les van anar modificant  fins a l’actualitat : 74 metres d’alçada. A l’any 1750  es posa al lloc més alt l’estàtua de l’apòstol. És la façana més coneguda ,doncs és on hi ha l’escala. Curiosament, aquesta es construir entre els anys 1594 i 1600 seguint les obres de Miquel Angel, Donato de Bramante i Diego de Siloe.

 

En aquest cantó , hi ha el claustre. L’original data de l’any 1114, però Alonso de Fonseca el va canviar entre els anys 1521 i 1614. Va fer aterrar les cases per fer-lo més gran , fins  a ser un dels més grans d’Espanya. En el seu interior hi ha l’entrada al museu.

Claustre

 

Façana sud: Plateries.

És la façana i portal més urbà, doncs antigament era la porta més propera als carrers principals de la ciutat. No hi ha consens de la data de creació , es diu que pot ser l’any 1078 o el 1103. Amb la revolta del 1117 va quedar destruïda i reformada més endavant , aquest cop amb més figures i esplendor que la original.

Façana de les plateries

Llinda amb la torre del rellotge( coneguda com Berenguela). El bisbe Berenguel de Landoira la va fer acabar al segle XIV ,i d’aquí el nom. Té la campana més gran de la ciutat ( concretament pesa 6433 quilos ). Es diu que si alguna mitja nit toca 13 tocs ( i no 12 com hauria de ser ), el dimoni gaudirà d’una hora màgica per fer de les seves. Així que jo ho sabeu, compteu els tocs !

Aquesta façana deu al seu nom als  tallers de plata que hi havia antigament en aquest cantó de la catedral fins a mitjans del segle XX. Actualment hi ha tot de botigues.

I passem a les places que envolten la catedral.

Plaça de Quintana

En aquesta plaça hi ha la porta santa ( S. XVI) , que condueix directament a les relíquies de l'apòstol. Només s’obre quan es “any sant”: és a dir , quan el 25 de juliol coincideix amb un diumenge. Diu la tradició que traspassar aquesta porta fa guanyar als fidels el jubileu.

Portas Santa

Plaça de la Inmaculada

En aquesta plaça hi ha la façana de l’art de l’atzabeja.  Què és això ? Doncs un lignit negre i lluent, molt compacte susceptible de poliment. En aquest part de la façana hi ha els tallers que treballaven aquest material.

És la primera cara i façana que veuen els peregrins quan arriben a la ciutat. No queda res de la façana original. L’actual es va construir entre els 1757 i els 1770. Moltes figures foren desplaçades a la façana de les plateries.

I ara que ja hem admirat la catedral des de baix, us ve de gust pujar a  dalt de tot ? Només cal que aneu al palau de Gelmirez ( un palau que s’ha refet tres vegades i lloc on s’hi allotjaven reis, prínceps i altre gent important )  i després pugeu per una escala estreta. Des d’aquest lloc ( 300 metres d’alçada ) , podreu  i reconèixer les diferents fases de la construcció.   El camp de visió és de 360 graus.

La visita continua a l’interior de la catedral, però per això haureu d’anar a la pàgina del Facebook.

Ara us proposaré unes quantes rutes per si  voleu fer el camí a peu.

Històricament el camí es va viure més profundament a l’edat mitjana. Lògic,  en aquesta època, la influència de l’església era molt gran. Tot  i així, actualment hi ha molta gent que el camí.

Camí del nord: aquest camí actualment no és el més utilitzat, doncs és més llarg que l’actual. El feien els peregrins després del descobriment de la tomba i s’evitava  el que ara és el camí francès per ser ocupat pels musulmans en aquells moments.

Camí primitiu: procedent d’Oviedo, es diu que va conduir al rei Alfons II el Cast fins a la tomba de l’apòstol al primer terç del segle IX. Fou utilitzat fins al segle X quan es consolida el camí francès.

Itinerari   jacobeu del mar d’Arousa i  riu Ulla: és la ruta fluvial .Diu la tradició que la barca entrava a la ria i remontava el riu Ulla , fins a arribar a la ciutat romana de Iria Flavia ( ara Padrón ).

I ja per acabar , una ruta diferent: una que comença a Santiago de Compostela . És el camí de Finisterre. Finisterre vol dir “ fi del  món “. És l’únic camí que agafa com a punt d’inici Santiago fins a Muxia. A Muxia és visita obligada al Sant Crist de Fisterra i el santuari de A Barca, enmig d’un paisatge impressionant.

Animats ? Teniu altres opcions a la pàgina de Facebook.

https://www.facebook.com/consellsdeviatges/

Ja ho veieu que, creients o no, peregrins o no, val la pena visitar Santiago de Compostela.

Fins la propera

Montse