Barcelona ; turisme, cinema i llibres

Aquesta setmana visitarem Barcelona. I no ho farem com un turista qualsevol que ve a la ciutat,sinó que farem un recorregut cinèfil i de lectura , tota aprofitant la diada de Sant Jordi i la meva afició al cine.

Barcelona és i ha estat una ciutat molt present en moltes pel.lícules . Nombrar-les totes seria impossible, així que ens centrarem en unes quantes.

Comencem per la pel.lícula del director  Woody Allen, “ Vicky, Cristina, Barcelona “. Entre d’altres llocs, hi podreu reconèixer la fundació Miró, la Pedrera , la Sagrada Família i el park Güell. 

Sí, park Güell.Aquest és el nom que li va posar Gaudí ja que volia recrear els parcs residencials anglesos. La construcció va començar a l’any 1900 . Tothom coneix aquest parc, el sap situar on és i té en ment l’escala amb el dragó , però el què potser no sabeu és que aquesta immensa finca la va comprar el senyor Eusebi Güell, un mecenes, polític i industrial important de Barcelona. La seva amistat i relació professional amb Antoni Gaudí va ser molt fructífera important . I és que gràcies al senyor Güell coneixem les obres de Gaudí. La família Güell vivia al palau Güell  fins que es va traslladar a viure al park Güell.

Eusebi Güell

Com us comentava, el senyor Güell va comprar aquesta finca per urbanitzar-la per a les famílies acomodades de la ciutat. El projecte li va encarregar a Antoni Gaudí. Aquest va respectar la vegetació existent de la finca ( que era coneguda com la  Muntanya Pelada ), tot i introduir noves espècies mediterrànies. Al 1903 ja s’havien construït dos pavellons, l’escala principal , el refugi pels cavalls , la valla exterior i els viaductes.

Ja al 1907 la plaça ja estava acabada i s’hi feien actes culturals, tot i que no fou fins al 1914 es va acabar la ceràmica tan característica de la plaça.

La família Güell es va instal.lar a viure aquí a l’any 1907, mentre que Antoni Gaudí ho va fer un any abans. 

Antoni Gaudí

Actualment s’accedeix al parc per l’entrada sud, passant entre els dos pavellons ( el de la dreta era la residència del porter i el de l’esquerre era la consergeria ). Des d’aquí s’accedeix a l’escala que porta a la sala Hipòstila, amb la figura del dragó al mig . La sala Hipòstila  té 86 columnes , les exteriors s’inclinen a l’exterior. Situeu-vos a l’interior, observeu les cúpules petites. A veure si sabeu distingir tres naus diferents.

Sala Hipostila

Just a sobre, hi ha el teatre grec ( ara es diu plaça de la naturalesa ). Té lògica, ja que  si recordeu el senyor Güell era un mecenes  i havia de construir un lloc on fer-hi espectacles. Al  palau Güell també tenia un lloc especial pels espectacles (  més informació a la pàgina del Facebook).

La família Güell vivia en una antiga masia que es pot veure just al costat dels jardins, on s’hi accedia a través d’una porta de ferro. Actualment ara és una escola.

Els jardins d’Àustria  havien de ser els jardins de la urbanització. Des d’aquí, podreu gaudir d’unes bones vistes.

Falten els carrers i els camins per desplaçar-se : Gaudí va fer construir 3 viaductes de 5 metres d’amplada  amb els noms de pont d’avall del mig i de damunt.   També hi havia un carrer transversal de 10 metres d’amplada i els camins peatonals de tres metres d’alçada, amb dreceres en forma d’escales amb molta pendent.

En la pel.lícula “ Todo sobre mi madre” de l’any 1998, Pedro Almodovar ja mostrava altres llocs de Barcelona  com són l’hospital del mar, l’estàtua de Colom, les façanes de les Cases Ramos  i llocs tant coneguts com la façana del naixement de la Sagrada Família, i Montjuic.

Ens quedem aquí, un lloc amb tanta història es mereix una parada i una visita.

Al lloc on ara hi ha el castell, hi va haver un poble ibèric, també s’hi ha trobat troballes romanes i restes d’una necròpolis jueva. Una de les grans riqueses és el gres.

El castell va començar essent una torre de vigia construït a l’any 1073, habitada per un mariner que feia la funció de vigilant i alertar de qualsevol perill. D’aquesta construcció, no en queda res.

A l’any 1640 , durant la Guerra dels Segadors, es va emmurallar el farrell amb un fortí en uns 30 dies. La fortificació era de planta quadrangular amb 4 mitjos baluards a les cantonades.

Al 1643 es va fer una habitació al replà de l’escala per a  guardar-hi els barrils de pólvora i bales.

El castell va quedar destruït durant la guerra de Successions , a l’any 1706, per part de l’exèrcit borbònic i una esquadra francesa. Tot i així, no van poder entrar al castell fins al 12 de setembre de 1714.

A l’any 1753  s’inicien les obres de reconstrucció, que van acabar fins al 1799. Fou presó dels francesos fins a finals del segle XVIII. El castell fou ocupat per les tropes de Napoleó a l’any 1808.

El darrer quart del segle XIX , el castell es converteix en un lloc de reclusió d’anarquistes , sindicalistes i revolucionaris que protagonitzen atemptats i altres actes . Es va convertir en escenari de consells de guerra i afusellaments.

Amb l’arribada de la República, es contemplen diferents opcions pel castell: enderrocament, ubicació del nou Parlament o bé museu contra la Guerra . Va guanyar la última opció.

Amb al franquisme,el castell forma part del bàndol nacional . Es va convertir en el lloc provisional de concentració de soldats presoners, que eren portats després al camp de concentració d’Horta.

Tots tenim present l’afusellament de Lluís Companys en el castell,el dia 15 d’octubre de 1940.  El castell fou una presó fins a l’any 1960. A l’any 1963 es col.loca l’estàtua eqüestre de Franco.

Des del 2007 que el castell que forma part de l’equipament municipal.

Jo crec que tenint en compte tanta història, val la pena una visita.  S’hi accedeix per una de les portes restaurades a l’any 1751. Tot sembla indicar que abans hi havia uns murs inconnexos que tancaven l’accés.

vista panoràmica

Els baluards que sobresurten dels angles del cos emmurallat de la fortalesa .Facilitaven la cobertura dels flancs amb foc creuat i aturaven als atacants.

El pati d’armes és un espai quadrangular obert a la part més alta , al voltant del qual hi havia  les dependències.

Pati d'armes

Si voleu gaudir d’una bona vista panoràmica, només cal que us dirigiu a la terrassa i la torre de guaita.

Com a castell, té una muralla:la muralla del mar: uneix el baluard de sant Carles semibaluard extrem hornabec de 155 metres de llarg. Al seu interior hi podreu visitar naus cobertes de voltes que servien de casernes per allotjar les tropes.

Muralla

No acabaria mai.. Hi ha tants llocs que deixaré que ho descobriu vosaltres. Deixeu-me que us faci menció de dues pel.lícules  que m’agraden molt ( ja sigui per les històries i les cançons) que té Barcelona com a únic escenari:”Barcelona nit d’estiu “ i “Barcelona nit d’hivern”. No us les podeu perdre !

https://www.facebook.com/consellsdeviatges

Fins la propera!

Montse