Aquesta setmana
visitarem Barcelona. I no ho farem com un turista qualsevol que ve a la
ciutat,sinó que farem un recorregut cinèfil i de lectura , tota aprofitant la
diada de Sant Jordi i la meva afició al cine.
Barcelona és i ha
estat una ciutat molt present en moltes pel.lícules . Nombrar-les totes seria
impossible, així que ens centrarem en unes quantes.
Comencem per la
pel.lícula del director Woody Allen, “
Vicky, Cristina, Barcelona “. Entre d’altres llocs, hi podreu reconèixer la
fundació Miró, la Pedrera , la Sagrada Família i el park Güell.
Sí, park
Güell.Aquest és el nom que li va posar Gaudí ja que volia recrear els parcs
residencials anglesos. La construcció va començar a l’any 1900 . Tothom coneix
aquest parc, el sap situar on és i té en ment l’escala amb el dragó , però el
què potser no sabeu és que aquesta immensa finca la va comprar el senyor Eusebi
Güell, un mecenes, polític i industrial important de Barcelona. La seva amistat
i relació professional amb Antoni Gaudí va ser molt fructífera important . I és
que gràcies al senyor Güell coneixem les obres de Gaudí. La família Güell vivia
al palau Güell fins que es va traslladar
a viure al park Güell.
Eusebi Güell |
Com us comentava,
el senyor Güell va comprar aquesta finca per urbanitzar-la per a les famílies
acomodades de la ciutat. El projecte li va encarregar a Antoni Gaudí. Aquest va
respectar la vegetació existent de la finca ( que era coneguda com la Muntanya Pelada ), tot i introduir noves
espècies mediterrànies. Al 1903 ja s’havien construït dos pavellons, l’escala
principal , el refugi pels cavalls , la valla exterior i els viaductes.
Ja al 1907 la plaça
ja estava acabada i s’hi feien actes culturals, tot i que no fou fins al 1914
es va acabar la ceràmica tan característica de la plaça.
La família Güell es
va instal.lar a viure aquí a l’any 1907, mentre que Antoni Gaudí ho va fer un
any abans.
Antoni Gaudí |
Actualment
s’accedeix al parc per l’entrada sud, passant entre els dos pavellons ( el de
la dreta era la residència del porter i el de l’esquerre era la consergeria ).
Des d’aquí s’accedeix a l’escala que porta a la sala Hipòstila, amb la figura
del dragó al mig . La sala Hipòstila té
86 columnes , les exteriors s’inclinen a l’exterior. Situeu-vos a l’interior,
observeu les cúpules petites. A veure si sabeu distingir tres naus diferents.
Sala Hipostila |
Just a sobre, hi ha
el teatre grec ( ara es diu plaça de la naturalesa ). Té lògica, ja que si recordeu el senyor Güell era un
mecenes i havia de construir un lloc on
fer-hi espectacles. Al palau Güell també
tenia un lloc especial pels espectacles (
més informació a la pàgina del Facebook).
La família Güell
vivia en una antiga masia que es pot veure just al costat dels jardins, on s’hi
accedia a través d’una porta de ferro. Actualment ara és una escola.
Els jardins
d’Àustria havien de ser els jardins de
la urbanització. Des d’aquí, podreu gaudir d’unes bones vistes.
Falten els carrers
i els camins per desplaçar-se : Gaudí va fer construir 3 viaductes de 5 metres
d’amplada amb els noms de pont d’avall
del mig i de damunt. També hi havia un
carrer transversal de 10 metres d’amplada i els camins peatonals de tres metres
d’alçada, amb dreceres en forma d’escales amb molta pendent.
En la pel.lícula “
Todo sobre mi madre” de l’any 1998, Pedro Almodovar ja mostrava altres llocs de
Barcelona com són l’hospital del mar,
l’estàtua de Colom, les façanes de les Cases Ramos i llocs tant coneguts com la façana del naixement
de la Sagrada Família, i Montjuic.
Ens quedem aquí, un
lloc amb tanta història es mereix una parada i una visita.
Al lloc on ara hi
ha el castell, hi va haver un poble ibèric, també s’hi ha trobat troballes
romanes i restes d’una necròpolis jueva. Una de les grans riqueses és el gres.
El castell va
començar essent una torre de vigia construït a l’any 1073, habitada per un mariner
que feia la funció de vigilant i alertar de qualsevol perill. D’aquesta
construcció, no en queda res.
A l’any 1640 ,
durant la Guerra dels Segadors, es va emmurallar el farrell amb un fortí en uns
30 dies. La fortificació era de planta quadrangular amb 4 mitjos baluards a les
cantonades.
Al 1643 es va fer
una habitació al replà de l’escala per a
guardar-hi els barrils de pólvora i bales.
El castell va
quedar destruït durant la guerra de Successions , a l’any 1706, per part de
l’exèrcit borbònic i una esquadra francesa. Tot i així, no van poder entrar al
castell fins al 12 de setembre de 1714.
A l’any 1753 s’inicien les obres de reconstrucció, que van
acabar fins al 1799. Fou presó dels francesos fins a finals del segle XVIII. El
castell fou ocupat per les tropes de Napoleó a l’any 1808.
El darrer quart del
segle XIX , el castell es converteix en un lloc de reclusió d’anarquistes ,
sindicalistes i revolucionaris que protagonitzen atemptats i altres actes . Es
va convertir en escenari de consells de guerra i afusellaments.
Amb l’arribada de
la República, es contemplen diferents opcions pel castell: enderrocament,
ubicació del nou Parlament o bé museu contra la Guerra . Va guanyar la última
opció.
Amb al
franquisme,el castell forma part del bàndol nacional . Es va convertir en el
lloc provisional de concentració de soldats presoners, que eren portats després
al camp de concentració d’Horta.
Tots tenim present
l’afusellament de Lluís Companys en el castell,el dia 15 d’octubre de
1940. El castell fou una presó fins a
l’any 1960. A l’any 1963 es col.loca l’estàtua eqüestre de Franco.
Des del 2007 que el
castell que forma part de l’equipament municipal.
Jo crec que tenint
en compte tanta història, val la pena una visita. S’hi accedeix per una de les portes
restaurades a l’any 1751. Tot sembla indicar que abans hi havia uns murs
inconnexos que tancaven l’accés.
vista panoràmica |
Els baluards que
sobresurten dels angles del cos emmurallat de la fortalesa .Facilitaven la
cobertura dels flancs amb foc creuat i aturaven als atacants.
El pati d’armes és
un espai quadrangular obert a la part més alta , al voltant del qual hi
havia les dependències.
Pati d'armes |
Si voleu gaudir
d’una bona vista panoràmica, només cal que us dirigiu a la terrassa i la torre
de guaita.
Com a castell, té una muralla:la muralla del
mar: uneix el baluard de sant Carles semibaluard extrem hornabec de 155 metres
de llarg. Al seu interior hi podreu visitar naus cobertes de voltes que servien
de casernes per allotjar les tropes.
Muralla |
No acabaria mai..
Hi ha tants llocs que deixaré que ho descobriu vosaltres. Deixeu-me que us faci
menció de dues pel.lícules que m’agraden
molt ( ja sigui per les històries i les cançons) que té Barcelona com a únic
escenari:”Barcelona nit d’estiu “ i “Barcelona nit d’hivern”. No us les podeu
perdre !
https://www.facebook.com/consellsdeviatges
https://www.facebook.com/consellsdeviatges
Fins la propera!
Montse