diumenge, 27 de març del 2016

Santiago de Compostela

No deixem el nord de la península, aquesta setmana visitem Santiago de Compostela. I és que aquesta ciutat és molt més que la seva catedral i el fet que sigui el punt final del peregrinatge.

Això sí, us he d’advertir que  molts edificis són de caire religiós.

Però comencem pels museus .La ciutat us ofereix una gran varietat de museus. Jo us faig menció d’alguns ,però no tots.

-Museu de la catedral :les peces exposades són totes de caire religiós i de gran importància ( com la seva catedral ), situat al claustre  de quatre plantes.

Racó del museu


-Museu del poble gallec: situat a l’antic convent de Santo Domingo de Bonaval ( al costat del camí pel qual arriben els peregrins), és d’estil gòtic  tot i que ha sofert vàries modificacions. Grans personatges gallecs hi estan enterrats.

-Museu de les peregrinacions i de Santiago: el què és curiós no és el museu en sí,sinó l’edifici que l’ocupa( l’antic edifici del banc d’Espanya, construït a l’any 1949).

-Museu Centre Gaias: és un museu de 6600 metres quadrats, on s’hi fan exposicions temporals. Potser amb això, no en teniu prou per anar-hi, però i si us dic que té una façana espectacular ?

Tenia raó, oi ?

-Monestir i església de Sant Martiño Pinairo: és el segon monestir més gran benedictí, darrera de l’Escorial. Apart del museu, inclou la visita a l’església.

-Casa de la Troya: aquest és un museu curiós, doncs recrea l’ambient d’estudiants de la pensió regentada per “Doña Generosa” a finals del segle XIX, i immortalitzada a la novel.la “La casa de Troya” d’Alejandro Pere Lugin.

-Museu Terra Santa: está situat al convent de sant Francesc, construir segons l’estil barroc gallec a l’any 1214. Com indica el nom, hi ha peces provinents de Terra Santa de diferents religions : jueves, musulmanes i cristianes.

I ara sí, ara ens disposem a passejar-nos pels diferents monestirs i convents:

-Monestir i església de Sant Martiño Pinario: mencionat en el apartat de museus, va passar al 1494 a dependre de la congregació de Valladolid. Fou a partir d’aquest moment , que les seves riqueses van augmentar de forma considerada.
No deixeu de visitar l’església, ja que té un dels retaules i un cor dels més importants de Galicia.

-Convent de Santa Clara: tot i que el seu origen el trobem al segle XIII, el seu estil final ha estat barroc. Es destaca la seva façana, amb el seu estil barroc de la zona. De fet, l’autèntica façana no és aquesta, sinó la que s’amaga al fons del petit jardí.

Entrada del convent



-Convent del Carme: pertany a la ordre de les Carmelites Descalces. És un convent auster, però cal destacar la “silleria” de granit i la imatge policromada de la patrona dels mariners a la seva façana.

-Monestir i església de Santa Maria de Conxo: diu la tradició que fou fundat per la senyora Rusuida per donar digna sepultura al seu marit assassinat tot fent el camí de Santiago, tot i que no està provat històricament. Fou fundat al segle XII ( concretament a l’any 1129) i d’això sí que se sap del cert,doncs al claustre romànic hi ha una inscripció que ho demostra.
És un monestir que ha tingut diferents habitants de diferents ordres: primer foren les monges, després frares mercenaris, per passar a ser al segle XIX un sanatori psiquiàtric. Des de l’any 1993 pertany al sistema sanitari públic. Tot i així, es pot visitar el claustre si es demana permís abans.

-Convent i església de Sant Francesc: mencionat també en l’apartat de museus, fou fundat al segle XVII per Sant Francesc d’Assís.  Es diu que sant Francesc va encarregar la construcció a un carboner de nom Cotolay. La llegenda diu que Cotolay va trobar de miracle un tresor que va poder costejar tota l’obra. De l’edifici original,només se’n conserva cinc arcs gòtics i el sepulcre de Cotolay.
El terreny fou comprat pels monjos de Sant Martiño per un preu simbòlic : una cistella anual de truites.

El preu és simbòlic....

Però la ciutat té també molts espais verds amb miradors que no podeu deixar d’anar-hi:

-Parc de la Alameda: és el mirador urbà més conegut. És especialment recomanable que el visiteu de nit i així poder contemplar la catedral i els edificis històrics il.luminats.

-Parc de Sant Domingo de Bonaval: des d’aquest mirador podreu gaudir de vistes singulars de les teulades de al part antiga de la ciutat.

Vista panoràmica del parc


-Muntanya Pedroso : és el mirador per excel.lència , només heu de caminar 40 minuts des del Ponte Asen.   Millor si podeu anar-hi quan s’amaga el sol, és espectacular.

-Parc de la Granxa do Xesto: està situat a la falda del Monte Pedroso.

-Parc de les Gal.leres: en aquest parc hi ha el mirador Monte Pio. Està a deu minuts de la plaça d’Obradorio. En aquest punt hi ha la residència oficial del president de Galicia.

Monte Pio

-Parc de Belvis: és un parc que ofereix varis punts de vista , tant del casc antic com de la part moderna de la ciutat.

-Muntanya de la Almaciga: situat al barri del mateix nom,  és la colina més alta del casc urbà.

No ho sembla pas que estigueu prop de la ciuat...

I fins aquí la visita a la ciutat de Santiago de Compostela. Us proposo més llocs al facebook  .

https://www.facebook.com/consellsdeviatges/

Boa viaxe

Montse

diumenge, 13 de març del 2016

Oviedo



Aquesta setmana ens desplacem al nord de la península, concretament a Oviedo. Potser no és una de les  destinacions més popular, però jo us asseguro que hi ha llocs molt interessants.

L’origen d’aquesta ciutat és del segle VIII, i el seu nom en asturià és Uvieo. Si la visiteu , acosteu-vos a l’ajuntament i llegiu amb atenció l’escrit de l’escut.  En ell podreu llegir els títols de la ciutat: “molt noble, molt lleial , benemerita , invicte i bona “. Què us sembla ?

I davant de títols tan grans, comencem la visita

Teatre Campoamor

La seva construcció fou impulsada per la burgesia econòmica a l’any 1892. Fou remodelat al 196, però d’aquestes reformes no en queda res, doncs fou destruït en la revolució cap a 1934. A l’any 1948, fou reconstruït . Es creu que en aquest lloc hi havia l’antic cementiri del barri jueu. Actualment s’hi fan l’entrega dels premis Príncep d’Astúries.

teatre campoamor

I ara anem a visitar diferents llocs de caire religiós.

El primer lloc  a tenir en compte, i crec que és una visita obligada és la catedral de Sant Salvador. La seva construcció  s’ha anat allargant amb els segles, i per tant, s’hi pot admirar diferents estils en un mateix edifici. Té el seu origen al segle IX. D’aquesta època en resta la Càmera Santa, amb unes relíquies i joies úniques: el Sant Sudari, la creu dels Angels,la creu de la Victòria i la caixa de las Agatas.

Catedral
 
La part romànica fou destruïda per donar pas al gòtic. D’aquesta època, en resta la sala capitular  i el claustre.

Per acabar amb el barroc, amb una mostra amb les seves capelles i panteons.

Una altra lloc a tenir en compte és l’església de Santa Maria la Real i la Cort: tot i que té el seu origen al segle XVI, amb uns retaules importants i un orgue barroc ( de l’any 1705), també s’hi pot admirar una pila baptismal del segle I .

La història de la capella de la Balesquida és curiosa: abans era simplement la cofreria dels sastre, fins que la noble Velasquita ( o Balesquida)  Giraldez va deixar una donació testamentària a aquesta capella. A partir d’aquest moment , va canviar de nom.

Hi ha una església que ha estat declarada monument històric artístic: l’església de  Sant Isidre el Real. Formava part del col.legi dels Jesuites de Sant Maties , construït al segle XVIII

I no deixem llocs “reials”, ara ens n’anem a l’església de Sant Joan el Reial. Atureu-vos i admireu la façana abans d’entrar: en ella hi podreu veure una variada ornamentació policromàtica i una riquesa de volums.  A  l’interior, podreu veure elements modernistes, juntament a uns frescos a la cúpula. És una combinació curiosa.

església san Juan el Real


I ja per acabar , destacar-vos el monestir de Pelayo. Fundat i construït a l’alta edat mitjana, ha sobreviscut fins als nostres dies. Fundat pel rei Alfons II el Cast, li van posar el nom de “ Sant Joan Baptista, és la única comunitat benedictina asturiana viva en l’actualitat.

Oviedo està situat en un creuament de camins : el de Santiago i la ruta de plata. Qualsevol peregrí cal que s’aturi i visiti la catedral. No ho dic jo, ho diu la copla medieval : “Quien va a Santiago y no va al Salvador, visita al vasallo y no al Señor”.

I ja per anar acabant , us proposo un joc, que podreu fer tot passejant pel casc antic. ( més informació a la pàgina del Facebook ).

Us proposo que descobriu escultures .En tota la ciutat hi ha més d’un centenar d’escultures amb noms com “La bella Lola”, “La pescadera”,”El vendedor de pescado”,”Esperanza caminando”  o bé “Culis monumentalibus “, més conegut com “ El cul”. A veure si les trobeu.

La Bella Lola

 

Si enlloc de veure tants espais religiosos, voleu gaudir de la ciutat i els espai verds, no deixeu de visitar la pàgina del Facebook.

https://www.facebook.com/consellsdeviatges/

Bon viaxe!

Montse