Valls

Tothom , qui més qui menys, ja ha fet o té prevista una calçotada.  Actualment es pot menjar calçots a tot arreu, però aquesta tradició no fa gaire que es va fer popular ( a mitjans del segle XX).

Us heu preguntat com  es van "inventar" els calçots ? Doncs aquesta setmana visitarem el lloc ,per pura casualitat,on es va crear aquest plat : Valls. El seu orígen no està del tot clar, però la versió més acceptada  és la  atribuïda a en Xat de Benaiges, un vallenc, que a finals del segle XIX. En Xat va posar un parell de brots de cebes al foc i d'aquesta manera,  va descobrir com cuina els calçots.

I per què es diu calçot? Aquesta paraula ve de la paraula "calçar", que és la manera de plantar la ceba mig colgada .La salsa típica es diu salvitxada, que és un tipus de salsa romesco.

Però apart d'anar a Valls per menjar, podeu aprofitar per donar un volt a la ciutat ( podreu comprobar que hi ha llocs molt interessants ) .

Comencem amb la ruta.

I comencem en un lloc que tots hem vist per la televisió quan ens ensenyen imatges de castells: la plaça del blat i l'ajuntament.

Ajutnament i plaça del blat

Sorpren que la plaça sigui tan petita quan hom la veu per primera vegada. Es diu plaça del blat perquè és aquí on es comerciava amb aquest cereal, és un plaça fortificada amb l'ajuntament com a edifici més important.

La primera casa de la vila fou construïda a l'any 1595. Abans  es feien les reunions a l'antiga església de sant Miquel. Aquest edifici ha sofert vàries modificacions. La façana actual és de l'any 1896, obra de l'arquitecte Ramon Sales. Observeu els elements clàssics propis de l'arquitectura eclètica de finals de segle passat : pilastres, cornises i motllures.

He d'advertir-vos que una gran majoria dels edificis més importants són religiosos. Però no us espanteu ! Són tots molt interessants!

Una de les més importants  i visita obligada, és la capella del Roser ( situat al mig del carrer de la Cort ). Edifici declarat monument històric i artístic nacional , fou edificada al segle XIV. Com a curiositat , us diré que en el seu origen era coneguda com la capella de  santa Anna, ja que pertanyia a l'hospital del mateix nom.

Cal que entreu a dins i admireu la immensa i única obra d'art, que consisteix en 2538 rajoles de ceràmica policromada de la primera meitat del segle XVII, distribuïda en tres plafons. Explica la batalla de Lepant.

capella del Roser

El plafó de la dreta mostra a vista d'ocell el començament de la batalla. Fixeu-vos a l'angle esquerre, hi podreu veure la imatge de la Verge del Roser ( diu la tradició que va ajudar als cristians a guanyar la batalla).

El plafó de l'esquerra explica una escena , que històricament no va succeir: en ella es pot veure com el papa Pius V dóna l'estendart de la Lliga Santa contra Turquia al príncep Joan d'Àustria.

A la pàgina del facebook  hi podreu trobar altres esglésies més importants

Ara ens n'anem a  l'hospital de sant Roc. Fou construït a l'any 1562  fins al 1582, era conegut com hospital dels Pobres de Jesucrist. Aquest edifici restaurat, fins a l'actualitat, ha tingut diferents usos.  Actualment és un lloc de sala d'exposicions.

De l'edifici cal destacar el claustre central amb columnes i art de mig punt.

Us he parlat del carrer de la Cort: actualment és un dels carrers més comercials de la ciutat, però en els seus orígens era el lloc de pas dels nobles per on es dirigien des del castell a l'església de sant Joan.

Feu aquest trajecte sense pressa, admirant les cases i la seva arquitectura. Sobretot, atureu-vos al número 68.

Cap al final d'aquest carrer, tocant la plaça del blat hi ha la casa Santes Creus. Val la pena parar-vos i admirar-la amb consciència. En la seva façana hi podreu observar tres gàrgoles.Es creu que la seva funció era recollir l'aigua de la pluja. Igual no us quadra aquesta explicació, doncs no estan situades  a  l'últim pis . Ja hi eren, però van pujar un pis més. 
Aquesta casa fou construïda pels monjos del monestir de Santes Creus a l'any 1611, la qual van habitar durant 200 anys .

Casa Santes Creus

I acabem  a un monument dedicat al mon casteller. Els Xiquets de Valls és una de les colles més conegudes i amb més éxits . Està situat al passeig dels Caputxins, té una alçada de 11,70 metres  i té una estrutura molt particular : a cada cara del monument  hi ha una construcció castellera diferent.

Una de les cares del momument

I fins aquí la visita a Valls, ara només cal que visiteu la pàgina del Facebook on podreu trobar més llocs per visitar. Allà us explico fins i tot, una llegenda d'un bandoler !


https://www.facebook.com/consellsdeviatges/


Montse  

El Moianès ( segona i última part )

Segona setmana que visitem la comarca del moianès. Descobrireu racons naturals i emplaçaments històrics molt interessants.

Potser ha quedat una mica llarg, però és que no puc estar-me de descobrir-vos-ho tot !

Comencem per Santa  Maria d’Oló

Els que mireu el programa “ El foraster” ja coneixeu una mica el poble i els seus habitants. Però hi ha més del què es va veure a la pantalla.

He d’advertir-vos que és un terme molt “religiós” i ara mateix que entendreu el perquè.

Edificis religiosos

-Santa Creu de la Plana: construït durant els segles XII i XIII ,actualment està abandonat i sense ús de culte. És de nau rectangular.

-Sant Vicenç de Vilarasau : és la capella del mas del mateix nom. És d’una sola nau amb un absis semicircular decorat( on s’hi conserva les pintures romàniques ) , nau rectangular amb un estil pur romànic. Es destaca el campanar de cadireta. Es va restaurar a l’any 1990.

-Sant Miquel d’Oló : construïda al mateix que la Santa Creu de la Plana, actualment no se’n fa ús. Es troba en molt mal estat i té una sola nau rectangular i un absis semicircular.

-Sant Joan Vell: prop del mas d’Armenteres, ara està en runes . Es va construir a l’any 1081. Era l’antiga parròquia de sant Joan d’Oló , fins que es va abandonar a l’any 1643.

-Sant Jaume de Vilanova : Aquest edifici religiós  de planta rodona el va restaurar el propietat a l’any 1930 i actualment es pot veure com era originalment. Fa un diàmetre de 5,20 metres de diàmetre.

-Sant Feliuet de Terrasola: és l’església a destacar entre les esglésies romàniques que hi ha terme. Es va construir a l’any 927, tot i que es va restaurar l’any 1970.Té dues naus, dos absis i una torre que fa de campanar.

Sant Jaume de Vilanova

-Església parroquial de  Sant Joan d’Oló : existeix des de l’any 1643.Hi podreu veure l’església, la rectoria, un petit cementiri i un comunidor . Al seu interior hi ha tres magnífics retaules barrocs.

-Església parroquial de Santa Maria d’Oló: cal destacar el retaule barroc dedicat a la Mare de Déu de l’Assumpta. L’església va substituir l’antiga d’origen romànic.

-I acabem la visita amb una església completament diferent i moderna: es troba a la part baixa del poble . Es va construir a l’any 1957, impulsada pel matrimoni Roger-Vidal,propietaris de la fàbrica Lopez. Al seu interior hi ha relíquies dels màrtirs Caro , Felicissim, Reparata, del bisbe de Vic Bernat Calvó, Antoni Maria Claret i la religiosa Joaquima de Vedruna. Entreu-hi i observeu-la bé.

Diferent, oi ?

Nucli urbà

-Nucli urbà: els seus carrers són estrets on hi podreu veure cases de pedra. Hi ha un carrer especial, el de la costa. Fa molta pendent  i no em puc imaginar pujar-hi carregat amb la compra. Proveu-ho ! El punt més alt és on ara hi ha l’església vella , antic lloc del castell i del qual només en queda una torre rodona ( datat de l’any 930 ). Les cases, però, daten del segle XVII i XVIII.

Enteneu ara perquè els carrers són amb molta pendent ?

Testimonis de la vida quotidiana

-Restes de molins : al terme podeu veure els molins que transformaven el gra amb farina.

-Barraques de vinya d’Oló : és el lloc on es guardaven les eines , però també era un refugi en cas de temporal i habitatge ocasional , fets de pedra seca.

 

Paratges naturals

-La font del Roc: és la zona recreativa prop de la riera d’Oló, molt a prop del nucli urbà.

-El Bray d’Oló : és una formació molt interessant geològica.

El Bay

 

Vistes panoràmiques

-Mirador : des del raval de Santa Eulàia, podreu admirar el terme de Sant Maria d’Oló.

I no  deixem la comarca sense visitar la capital  Moià.

Com a curiositat històrica us diré que a l’edat mitjana la vila de Moià va alliberar-se , i va passar a ser considerada “carrer i membre de la ciutat de Barcelona “ . Al segle XX es va convertir en un centre d’estiueig i segones residències.

 Nucli urbà

-Museu casa natal de Rafael Casanova:  aquest gran personatge va néixer al 1660, tot i que la casa ja existia des de 1570. La família Casanova la va adquirir a mitjans del segle XVIII. Es conserva una bella finestra gòtica i la planta noble. La família tenia masos i terres, i es dedicaven al comerç del gra i la llana.

Façana cass museu Rafael Casanova

-Auditori de Sant Josep: abans era l’antiga església de sant Josep.

-Nucli d’urbà: passegeu pel centre, podreu veure moltes cases refetes als segles XVII i XVIII.   A destacar el conjunt modernista de can Viñas ( un conjunt de tres cases construïdes entre 1863 i 1933), sense deixar de mencionar cal Andreu ( d’estil renaixentista) i cal Bou ( d’estil barroc).

No deixeu de passar per la plaça Major, el carrer de les joies ( ple de cases gòtiques) i l’escola Pia ( abans era  una antiga església que actualment ara és una sala de conferències i auditori.

-Parc municipal : situat al mig de la vila , situat a l’antic jardí de la casa de Josep Coma i Passarell ( més conegut com cal Cristo ). Hi podreu veure arbres centenaris i racons únics

Edificis religiosos

-Església parroquial de santa Maria: fou construïda entre els anys 1674 i 1745, al lloc on hi havia hagut una església romànica des de l’any 939 . El seu campanar fa 52 metres i cal destacar les portalades barroques amb columnes salomòniques.

-Sant Pere de Ferrerons: és una antiga parròquia que ja existia a l’any 919. L’actual edifici actual és de l’any 1763. Des d’aquí , podreu gaudir d’uns bones vistes panoràmiques.

Paratges naturals

-Jardí botànic de cal Riera: al costat de la  Creu,  es troba aquest centre privat obert a l’any 1999. Hi podreu veure més de 180 espècies ( la majoria són autòctones i del mediterrani, tot i que hi podreu trobar també d’origen nord-americà i japoneses ).

-Coves del Toll: un dels referents més importants de la prehistòria. Tenint en compte la gran importància,  l’accés és fàcil i per carretera. Té en forma de T, amb dues sortides i el seu recorregut és de gairebé de dos quilòmetres ( només 158 metres són visitables ). Podreu visitar la cova de la prehistòria ( dividida en una galeria nord i sud ), i el palau de la fauna del quaternari ( és la cova més rica del conjunt ).

Foren descobertes a l’any 1954, tot i que van començar a ser excavades a l’any 1960.

Vistes panoràmiques

Detall de recorregut

-Mirador de la Creu: és un magnífic mirador natural tot i que la creu està datada a l’any 1900.

Testimonis de la vida quotidiana

-Poues de glaç de la Franquesa : construïdes entre els anys 1625 i 1640, és una antiga planta per emmagatzemar fins  a 270 metres cúbics de gel. La poua nova tenia capacitat per 675 metres cúbics.

Poua de la Franquesa

-Embassament i parc del molí nou : el nom li ve donat per l’antic molí fariner. És un lloc ideal per anar-hi a l’estiu i fer un berenar, esmorzar o dinar.

Llocs històrics

-Castellnou de la Plana:construït al segle XIII i XIV, per substituir el castell principal anterior del terme de Clarà. Hi podreu veure, també , dos molins fariners.

-Castell del Clarà i capella de sant Andreu de Clarà: és un castell situat a dalt d’un turó, al costat hi ha la capella ( esmentada ja al segle X ). Es conserva dempeus una part de la torre d’homenatge i restes de diferents dependències.

I ara sí que acabem la visita al Moianès. Espero que entre tants llocs , algun us hagi agradat i l’aneu a visitar.

Si teniu ganes de descobrir  pobles petits, però amb molt d’encant i llocs únics, cal que visiteu la pàgina de Facebook.

https://www.facebook.com/consellsdeviatges/

Fins la propera !

Montse

El Moianès

Aquesta setmana us vull descobrir una nova comarca: el moianès.  Limita amb les comarques d’Osona, el Bages i el Vallès Oriental.  No us caldrà estar de vacances, ni tenir molts dies lliures, només que tingueu ganes de veure grans monuments històrics i viure la natura i  tenir un cap de setmana lliure.

Començarem la visita a Castellcir:

Antigament era un poble tradicional de pagès, amb masos dispersos. També hi havia un lloc s’agrupaven algunes cases en un carrer, que se li va donar el nom del carrer de l’Amargura.

Actualment és un lloc de segones residències.

Tot i ser un poble petit, té dues esglésies : l’església vella de sant Andreu i l’església nova de Santa Maria.

Com a curiositat, us diré que el terme format per dues parts separades físicament entre sí, el poble de Castellcir i la vall de Marfà.  A la vall de Marfà hi podreu visitar l’ermita de Sant Pere i de la Mare de Déu de la Tosca, juntament amb els molins Brotrons i de la Tosca. No deixeu de veure els salts d’aigua.

Molí de Brotons

Castellcir també va tenir un castell, que també era conegut com el castell de Popa. La raó és la forma que té la roca sobre la qual es va construir al segle X el castell. També s’hi va construir una ermita, de la qual només se’n conserva unes restes.

Ara enteneu perquè es diu castell de Popa?

Prop d’aquí hi ha la bauma d’en Roma.  En aquesta bauma s’hi amagava el bandoler Roma, d’aquí el nom.

I ja per acabar , visitem un roure catalogat d’arbre monumental de Catalunya, el roure de Groll. Està situat al pla de darrera de l’ermita de Santa Coloma Saserra,construïda al segle XI.

 

I ens desplacem fins a Calders, un poble amb molta oferta turística. Ho podreu comprovar amb el gran llistat de llocs que us proposo visitar

-Barraques de vinya: és una zona de gran tradició vinícola.  De dimensions reduïdes i fetes de pedra, es creu que són  de la primera meitat del segle XIX. Admireu-ne alguna, podreu comprovar que les pedres són de diferents mides.

-Castell : situat sobre un turó de forma cònica, en queden poques restes i no gaire en bon estat.  Està documentat a l’any 956  i constava d’una torre mestre, una muralla  i possiblement també hi havia una església.

-Més antic és el dolmen de Sant Amanç: una fossa neolítica del model de cista recoberta de lloses, que es va fer entre el 3500 i 2500 a. C. La seva llargada és de 1,70 metres. Fou descobert per Joan Surroca a l’any 1960 , i al seu interior s’hi van trobar  tres fragments de ceràmica llisa, un fragment d’un crani , 1 mandíbula inferior i diverses dents d’adults.

Dolmen

-També en aquest terme podreu trobar moltes fonts. Destacar la font de Tàpies, situada a una fondalada de gran bellesa,juntament amb un salt d’aigua de 30 metres que es precipita al gorg.

-Colònia Jorba, central elèctrica i canals: la colònia fou construïda a l’any 1892 , però no fou fins a l’any 1906 que es va convertir en central elèctrica. Va anar creixent , a l’any 1914 tenia 200 tel.lers. Com a tota colònia, els treballadors podien viure allà amb tots els serveis d’un poble. Les monges gestionaven una residència per treballadors  que venien de fora . L’escola la gestionaven entre les monges i el capellà. Va funcionar fins a l’any 1975. Actualment  les naus són utilitzades per indústries menors.

Pere Jorba i Gassó, propietari de la colònia, va crear el canal de 5 quilòmetres de recorregut, per terreny boscós, per tal de fer arribar aigua necessària per la central elèctrica. El va construir entre els anys 1906 i 1912, i les obres les va supervisar ell mateix. Al final del canal, té una amplada de 2 metres. El recorregut inclou també un salt  d’aigua de 97 metres. Val molt la pena aquesta visita.

Detall del canal

Colònia Jorba

 

-Ermita de Sant Salvador del Canadell: no és una ermita usual, doncs és una petita capella d’època incerta  , d’estil gòtic situada a la finca del mas Canadell. Els estudis diuen que en aquest mateix lloc, hi havia una construcció romànica primitiva del segle XVIII. Al costat d’aquesta construcció primitiva, s’hi va construir una de nova.

Es conserva una campana de bronze de l’any 1703 al mas.

-Forn de calç: situat prop de la font de Tàpies, podeu visitar els forns de calç que s’utilitzaven per obtenir la calç. Per fer això, calia fondre-la en uns forns de 3 metres de diàmetre i 5 metres d’alçada. El revestiment interior era de pedra. El problema era que , al mateix temps  que es coïa la calç, també es malmetia la paret. Concretament es perdia 2 centímetres de gruix.

Actualment es poden veure dos forns originals.

-Poua de glaç: com en d’altres termes, a Calders també es pot veure una poua de glaç. Construït a l’any 1723, té una profunditat de 10,90 metres i 6,7 metres de diàmetre.

I anem acabant la visita dos llocs relacionats amb la mort

-Necròpolis de Pertegàs: situat al capdamunt d’una cresta, a 100  metres del mas enrunat Pertegàs, podreu veure una necròpolis excavada a la mateixa roca. Reforçat per unes lloses  lligades amb fang , es tapaven amb lloses de pedra.

Necròpolis

-Presó : al costat de l’ajuntament hi havia la presó. Encara s’hi pot veure la cadena de ferro amb argolla a la paret. Es té coneixement de la seva existència a l’any 1729   i estava situada sota la casa del Comú, que era propietat de la parròquia.

Acosteu-vos-hi i comproveu com era de petit l’habitacle  i les finestres ( les seves obertures no permetien que la llum il.luminés l’interior de la presó ).

Què us sembla?  Interessant, oi ? Però hi ha més coses a veure i viure al moianès. Tantes que donen perquè per una entrada al facebook  aquesta setmana, i per la setmana propera.

A veure si us animeu a descobrir el moianès.

Montse