dimecres, 27 d’abril de 2016

Barcelona ; turisme, cinema i llibres



Aquesta setmana visitarem Barcelona. I no ho farem com un turista qualsevol que ve a la ciutat,sinó que farem un recorregut cinèfil i de lectura , tota aprofitant la diada de Sant Jordi i la meva afició al cine.

Barcelona és i ha estat una ciutat molt present en moltes pel.lícules . Nombrar-les totes seria impossible, així que ens centrarem en unes quantes.

Comencem per la pel.lícula del director  Woody Allen, “ Vicky, Cristina, Barcelona “. Entre d’altres llocs, hi podreu reconèixer la fundació Miró, la Pedrera , la Sagrada Família i el park Güell. 

Sí, park Güell.Aquest és el nom que li va posar Gaudí ja que volia recrear els parcs residencials anglesos. La construcció va començar a l’any 1900 . Tothom coneix aquest parc, el sap situar on és i té en ment l’escala amb el dragó , però el què potser no sabeu és que aquesta immensa finca la va comprar el senyor Eusebi Güell, un mecenes, polític i industrial important de Barcelona. La seva amistat i relació professional amb Antoni Gaudí va ser molt fructífera important . I és que gràcies al senyor Güell coneixem les obres de Gaudí. La família Güell vivia al palau Güell  fins que es va traslladar a viure al park Güell.

Eusebi Güell

Com us comentava, el senyor Güell va comprar aquesta finca per urbanitzar-la per a les famílies acomodades de la ciutat. El projecte li va encarregar a Antoni Gaudí. Aquest va respectar la vegetació existent de la finca ( que era coneguda com la  Muntanya Pelada ), tot i introduir noves espècies mediterrànies. Al 1903 ja s’havien construït dos pavellons, l’escala principal , el refugi pels cavalls , la valla exterior i els viaductes.

Ja al 1907 la plaça ja estava acabada i s’hi feien actes culturals, tot i que no fou fins al 1914 es va acabar la ceràmica tan característica de la plaça.
La família Güell es va instal.lar a viure aquí a l’any 1907, mentre que Antoni Gaudí ho va fer un any abans. 

Antoni Gaudí

Actualment s’accedeix al parc per l’entrada sud, passant entre els dos pavellons ( el de la dreta era la residència del porter i el de l’esquerre era la consergeria ). Des d’aquí s’accedeix a l’escala que porta a la sala Hipòstila, amb la figura del dragó al mig . La sala Hipòstila  té 86 columnes , les exteriors s’inclinen a l’exterior. Situeu-vos a l’interior, observeu les cúpules petites. A veure si sabeu distingir tres naus diferents.

Sala Hipostila

Just a sobre, hi ha el teatre grec ( ara es diu plaça de la naturalesa ). Té lògica, ja que  si recordeu el senyor Güell era un mecenes  i havia de construir un lloc on fer-hi espectacles. Al  palau Güell també tenia un lloc especial pels espectacles (  més informació a la pàgina del Facebook).
La família Güell vivia en una antiga masia que es pot veure just al costat dels jardins, on s’hi accedia a través d’una porta de ferro. Actualment ara és una escola.
Els jardins d’Àustria  havien de ser els jardins de la urbanització. Des d’aquí, podreu gaudir d’unes bones vistes.

Falten els carrers i els camins per desplaçar-se : Gaudí va fer construir 3 viaductes de 5 metres d’amplada  amb els noms de pont d’avall del mig i de damunt.   També hi havia un carrer transversal de 10 metres d’amplada i els camins peatonals de tres metres d’alçada, amb dreceres en forma d’escales amb molta pendent.


En la pel.lícula “ Todo sobre mi madre” de l’any 1998, Pedro Almodovar ja mostrava altres llocs de Barcelona  com són l’hospital del mar, l’estàtua de Colom, les façanes de les Cases Ramos  i llocs tant coneguts com la façana del naixement de la Sagrada Família, i Montjuic.

Ens quedem aquí, un lloc amb tanta història es mereix una parada i una visita.
Al lloc on ara hi ha el castell, hi va haver un poble ibèric, també s’hi ha trobat troballes romanes i restes d’una necròpolis jueva. Una de les grans riqueses és el gres.

El castell va començar essent una torre de vigia construït a l’any 1073, habitada per un mariner que feia la funció de vigilant i alertar de qualsevol perill. D’aquesta construcció, no en queda res.

A l’any 1640 , durant la Guerra dels Segadors, es va emmurallar el farrell amb un fortí en uns 30 dies. La fortificació era de planta quadrangular amb 4 mitjos baluards a les cantonades.

Al 1643 es va fer una habitació al replà de l’escala per a  guardar-hi els barrils de pólvora i bales.
El castell va quedar destruït durant la guerra de Successions , a l’any 1706, per part de l’exèrcit borbònic i una esquadra francesa. Tot i així, no van poder entrar al castell fins al 12 de setembre de 1714.

A l’any 1753  s’inicien les obres de reconstrucció, que van acabar fins al 1799. Fou presó dels francesos fins a finals del segle XVIII. El castell fou ocupat per les tropes de Napoleó a l’any 1808.
El darrer quart del segle XIX , el castell es converteix en un lloc de reclusió d’anarquistes , sindicalistes i revolucionaris que protagonitzen atemptats i altres actes . Es va convertir en escenari de consells de guerra i afusellaments.

Amb l’arribada de la República, es contemplen diferents opcions pel castell: enderrocament, ubicació del nou Parlament o bé museu contra la Guerra . Va guanyar la última opció.
Amb al franquisme,el castell forma part del bàndol nacional . Es va convertir en el lloc provisional de concentració de soldats presoners, que eren portats després al camp de concentració d’Horta.
Tots tenim present l’afusellament de Lluís Companys en el castell,el dia 15 d’octubre de 1940.  El castell fou una presó fins a l’any 1960. A l’any 1963 es col.loca l’estàtua eqüestre de Franco.
Des del 2007 que el castell que forma part de l’equipament municipal.
Jo crec que tenint en compte tanta història, val la pena una visita.  S’hi accedeix per una de les portes restaurades a l’any 1751. Tot sembla indicar que abans hi havia uns murs inconnexos que tancaven l’accés.

vista panoràmica

Els baluards que sobresurten dels angles del cos emmurallat de la fortalesa .Facilitaven la cobertura dels flancs amb foc creuat i aturaven als atacants.

El pati d’armes és un espai quadrangular obert a la part més alta , al voltant del qual hi havia  les dependències.

Pati d'armes

Si voleu gaudir d’una bona vista panoràmica, només cal que us dirigiu a la terrassa i la torre de guaita.

Com a castell, té una muralla:la muralla del mar: uneix el baluard de sant Carles semibaluard extrem hornabec de 155 metres de llarg. Al seu interior hi podreu visitar naus cobertes de voltes que servien de casernes per allotjar les tropes.

Muralla

No acabaria mai.. Hi ha tants llocs que deixaré que ho descobriu vosaltres. Deixeu-me que us faci menció de dues pel.lícules  que m’agraden molt ( ja sigui per les històries i les cançons) que té Barcelona com a únic escenari:”Barcelona nit d’estiu “ i “Barcelona nit d’hivern”. No us les podeu perdre !

https://www.facebook.com/consellsdeviatges

Fins la propera!

Montse


diumenge, 10 d’abril de 2016

Camí i catedral de Santiago de Compostela



Aquesta setmana no ens mourem de Santiago de Compostela de l’edifici més conegut: la catedral.

En aquesta catedral hi ha les despulles de l’apòstol  decapitat a Jerusalem.   Sabíeu que el nom hebreu de Santiago és Jacob? Aleshores, perquè Santiago? Curiós oi ? De fet , la traducció de Jacob en diferents llengües han donat peu a  noms tant diferents com Diego , Tiago, Yago, Xacobe i Santiago entre d’altres.

I és que es creu que els apòstols Santiago i Joan eren cosins de Jesús. Santiago fou el primer martiritzat, concretament decapitat . El cap es va quedar a Jerusalem i el cos va ser transportat fins a la península. El perquè del lloc , us ho explico a la pàgina del Facebook.
Des d’aquí  no entrarem encara no entrarem a la catedral. Primer admirarem les places i les façanes.

Sempre hi ha hagut tres entrades, encara que antigament els peregrins entraven per l’entrada del nord ( del paradís ) i sortien per la sud ( plateries, relacionat amb els tallers de plata ).
Les façanes de la catedral són d’estils diferents : la de plateries és romànica, la de l’oest i de l’est  barroques i la del nord neoclàssica.


No crec que faci falta fer cap comenari...


Façana oest:  Obradoiro.


Acosteu-vos-hi i admireu la façana. Obradoiro en gallec vol dir picapedrer. Es va tardar 100 anys a fer aquesta façana. És espectacular ! Abans hi havia dues torres romàniques  i les van anar modificant  fins a l’actualitat : 74 metres d’alçada. A l’any 1750  es posa al lloc més alt l’estàtua de l’apòstol. És la façana més coneguda ,doncs és on hi ha l’escala. Curiosament, aquesta es construir entre els anys 1594 i 1600 seguint les obres de Miquel Angel, Donato de Bramante i Diego de Siloe.
 
En aquest cantó , hi ha el claustre. L’original data de l’any 1114, però Alonso de Fonseca el va canviar entre els anys 1521 i 1614. Va fer aterrar les cases per fer-lo més gran , fins  a ser un dels més grans d’Espanya. En el seu interior hi ha l’entrada al museu.

Claustre
 
Façana sud: Plateries.


És la façana i portal més urbà, doncs antigament era la porta més propera als carrers principals de la ciutat. No hi ha consens de la data de creació , es diu que pot ser l’any 1078 o el 1103. Amb la revolta del 1117 va quedar destruïda i reformada més endavant , aquest cop amb més figures i esplendor que la original.

Façana de les plateries
Llinda amb la torre del rellotge( coneguda com Berenguela). El bisbe Berenguel de Landoira la va fer acabar al segle XIV ,i d’aquí el nom. Té la campana més gran de la ciutat ( concretament pesa 6433 quilos ). Es diu que si alguna mitja nit toca 13 tocs ( i no 12 com hauria de ser ), el dimoni gaudirà d’una hora màgica per fer de les seves. Així que jo ho sabeu, compteu els tocs !

Aquesta façana deu al seu nom als  tallers de plata que hi havia antigament en aquest cantó de la catedral fins a mitjans del segle XX. Actualment hi ha tot de botigues.

I passem a les places que envolten la catedral.

Plaça de Quintana


En aquesta plaça hi ha la porta santa ( S. XVI) , que condueix directament a les relíquies de l'apòstol. Només s’obre quan es “any sant”: és a dir , quan el 25 de juliol coincideix amb un diumenge. Diu la tradició que traspassar aquesta porta fa guanyar als fidels el jubileu.

Portas Santa

Plaça de la Inmaculada


En aquesta plaça hi ha la façana de l’art de l’atzabeja.  Què és això ? Doncs un lignit negre i lluent, molt compacte susceptible de poliment. En aquest part de la façana hi ha els tallers que treballaven aquest material.

És la primera cara i façana que veuen els peregrins quan arriben a la ciutat. No queda res de la façana original. L’actual es va construir entre els 1757 i els 1770. Moltes figures foren desplaçades a la façana de les plateries.

I ara que ja hem admirat la catedral des de baix, us ve de gust pujar a  dalt de tot ? Només cal que aneu al palau de Gelmirez ( un palau que s’ha refet tres vegades i lloc on s’hi allotjaven reis, prínceps i altre gent important )  i després pugeu per una escala estreta. Des d’aquest lloc ( 300 metres d’alçada ) , podreu  i reconèixer les diferents fases de la construcció.   El camp de visió és de 360 graus.

La visita continua a l’interior de la catedral, però per això haureu d’anar a la pàgina del Facebook.

Ara us proposaré unes quantes rutes per si  voleu fer el camí a peu.

Històricament el camí es va viure més profundament a l’edat mitjana. Lògic,  en aquesta època, la influència de l’església era molt gran. Tot  i així, actualment hi ha molta gent que el camí.

Camí del nord: aquest camí actualment no és el més utilitzat, doncs és més llarg que l’actual. El feien els peregrins després del descobriment de la tomba i s’evitava  el que ara és el camí francès per ser ocupat pels musulmans en aquells moments.

Camí primitiu: procedent d’Oviedo, es diu que va conduir al rei Alfons II el Cast fins a la tomba de l’apòstol al primer terç del segle IX. Fou utilitzat fins al segle X quan es consolida el camí francès.

Itinerari   jacobeu del mar d’Arousa i  riu Ulla: és la ruta fluvial .Diu la tradició que la barca entrava a la ria i remontava el riu Ulla , fins a arribar a la ciutat romana de Iria Flavia ( ara Padrón ).

I ja per acabar , una ruta diferent: una que comença a Santiago de Compostela . És el camí de Finisterre. Finisterre vol dir “ fi del  món “. És l’únic camí que agafa com a punt d’inici Santiago fins a Muxia. A Muxia és visita obligada al Sant Crist de Fisterra i el santuari de A Barca, enmig d’un paisatge impressionant.

Animats ? Teniu altres opcions a la pàgina de Facebook.

https://www.facebook.com/consellsdeviatges/

Ja ho veieu que, creients o no, peregrins o no, val la pena visitar Santiago de Compostela.

Fins la propera

Montse

diumenge, 27 de març de 2016

Santiago de Compostela

No deixem el nord de la península, aquesta setmana visitem Santiago de Compostela. I és que aquesta ciutat és molt més que la seva catedral i el fet que sigui el punt final del peregrinatge.

Això sí, us he d’advertir que  molts edificis són de caire religiós.

Però comencem pels museus .La ciutat us ofereix una gran varietat de museus. Jo us faig menció d’alguns ,però no tots.

-Museu de la catedral :les peces exposades són totes de caire religiós i de gran importància ( com la seva catedral ), situat al claustre  de quatre plantes.

Racó del museu


-Museu del poble gallec: situat a l’antic convent de Santo Domingo de Bonaval ( al costat del camí pel qual arriben els peregrins), és d’estil gòtic  tot i que ha sofert vàries modificacions. Grans personatges gallecs hi estan enterrats.

-Museu de les peregrinacions i de Santiago: el què és curiós no és el museu en sí,sinó l’edifici que l’ocupa( l’antic edifici del banc d’Espanya, construït a l’any 1949).

-Museu Centre Gaias: és un museu de 6600 metres quadrats, on s’hi fan exposicions temporals. Potser amb això, no en teniu prou per anar-hi, però i si us dic que té una façana espectacular ?

Tenia raó, oi ?

-Monestir i església de Sant Martiño Pinairo: és el segon monestir més gran benedictí, darrera de l’Escorial. Apart del museu, inclou la visita a l’església.

-Casa de la Troya: aquest és un museu curiós, doncs recrea l’ambient d’estudiants de la pensió regentada per “Doña Generosa” a finals del segle XIX, i immortalitzada a la novel.la “La casa de Troya” d’Alejandro Pere Lugin.

-Museu Terra Santa: está situat al convent de sant Francesc, construir segons l’estil barroc gallec a l’any 1214. Com indica el nom, hi ha peces provinents de Terra Santa de diferents religions : jueves, musulmanes i cristianes.

I ara sí, ara ens disposem a passejar-nos pels diferents monestirs i convents:

-Monestir i església de Sant Martiño Pinario: mencionat en el apartat de museus, va passar al 1494 a dependre de la congregació de Valladolid. Fou a partir d’aquest moment , que les seves riqueses van augmentar de forma considerada.
No deixeu de visitar l’església, ja que té un dels retaules i un cor dels més importants de Galicia.

-Convent de Santa Clara: tot i que el seu origen el trobem al segle XIII, el seu estil final ha estat barroc. Es destaca la seva façana, amb el seu estil barroc de la zona. De fet, l’autèntica façana no és aquesta, sinó la que s’amaga al fons del petit jardí.

Entrada del convent



-Convent del Carme: pertany a la ordre de les Carmelites Descalces. És un convent auster, però cal destacar la “silleria” de granit i la imatge policromada de la patrona dels mariners a la seva façana.

-Monestir i església de Santa Maria de Conxo: diu la tradició que fou fundat per la senyora Rusuida per donar digna sepultura al seu marit assassinat tot fent el camí de Santiago, tot i que no està provat històricament. Fou fundat al segle XII ( concretament a l’any 1129) i d’això sí que se sap del cert,doncs al claustre romànic hi ha una inscripció que ho demostra.
És un monestir que ha tingut diferents habitants de diferents ordres: primer foren les monges, després frares mercenaris, per passar a ser al segle XIX un sanatori psiquiàtric. Des de l’any 1993 pertany al sistema sanitari públic. Tot i així, es pot visitar el claustre si es demana permís abans.

-Convent i església de Sant Francesc: mencionat també en l’apartat de museus, fou fundat al segle XVII per Sant Francesc d’Assís.  Es diu que sant Francesc va encarregar la construcció a un carboner de nom Cotolay. La llegenda diu que Cotolay va trobar de miracle un tresor que va poder costejar tota l’obra. De l’edifici original,només se’n conserva cinc arcs gòtics i el sepulcre de Cotolay.
El terreny fou comprat pels monjos de Sant Martiño per un preu simbòlic : una cistella anual de truites.

El preu és simbòlic....

Però la ciutat té també molts espais verds amb miradors que no podeu deixar d’anar-hi:

-Parc de la Alameda: és el mirador urbà més conegut. És especialment recomanable que el visiteu de nit i així poder contemplar la catedral i els edificis històrics il.luminats.

-Parc de Sant Domingo de Bonaval: des d’aquest mirador podreu gaudir de vistes singulars de les teulades de al part antiga de la ciutat.

Vista panoràmica del parc


-Muntanya Pedroso : és el mirador per excel.lència , només heu de caminar 40 minuts des del Ponte Asen.   Millor si podeu anar-hi quan s’amaga el sol, és espectacular.

-Parc de la Granxa do Xesto: està situat a la falda del Monte Pedroso.

-Parc de les Gal.leres: en aquest parc hi ha el mirador Monte Pio. Està a deu minuts de la plaça d’Obradorio. En aquest punt hi ha la residència oficial del president de Galicia.

Monte Pio

-Parc de Belvis: és un parc que ofereix varis punts de vista , tant del casc antic com de la part moderna de la ciutat.

-Muntanya de la Almaciga: situat al barri del mateix nom,  és la colina més alta del casc urbà.

No ho sembla pas que estigueu prop de la ciuat...

I fins aquí la visita a la ciutat de Santiago de Compostela. Us proposo més llocs al facebook  .

https://www.facebook.com/consellsdeviatges/

Boa viaxe

Montse